Les intel·ligències múltiples a l'aula... un somni o una realitat?

L'últim tema que hem tractat a classe ha estat la teoria de Les intel·ligències múltiples de Howard Gardner. Segons Gardner, existeixen vuit tipus d'intel·ligència, que són els següents:

• Intel·ligència lingüística
• Intel·ligència lògico-matemàtica
• Intel·ligència espaial
• Intel·ligència corporal-cinestèsica
• Intel·ligència musical
• Intel·ligència naturalista
• Intel·ligència intrapersonal
• Intel·ligència interpersonal

Gardner afirma que cada persona destaca més en unes intel·ligències que en unes altres, però el que és veritablement important i esperançador de la seva teoria és que ell afirma que aquestes intel·ligències es poden anar desenvolupant al llarg de la nostra vida, es poden anar entrenant...

Llavors, si aquestes intel·ligències es poden "entrenar", no creieu que l'escola seria un dels llocs adients per a fer-ho? I si és així, com es programen activitats que tinguin en compte les vuit intel·ligències de Gardner? Doncs bé, he trobat un document en el que ens donen pautes i consells sobre com encarar el desenvolupament del currículum utilitzant la teoria de les intel·ligències múltiples, és a dir, ens explica com planificar classes o unitats curriculars tenint en compte La teoria de les intel·ligències múltiples. L'enllaç d'aquest document és el següent:

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/dc/Las_inteligencias_m%C3%BAltiples_en_el_aula.pdf

També he trobat un vídeo en el qual ens expliquen, a partir d'una petita història, els diferents tipus d'intel·ligència i la importància de tenir-los en compte en els nostres alumnes per tal de no etiquetar-los erròniament. El vídeo en qüestió és el següent:

Finalment, he estat buscant si hi havia alguna escola que tingués en compte La teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner a l'hora d'aplicar la seva metodologia a l'aula. Doncs bé, he trobat una escola d'Argentina, anomenada Colegio del Sol, en la qual la teoria de Gardner és l'eix vertebrador de la seva metodologia.

Un dels projectes que realitza aquesta escola i que expliquen a la seva pàgina web s'anomena Proyecto Manzana. En aquest projecte expliquen de quina manera treballen els diferents tipus d'intel·ligència.

Us deixo l'enllaç d'aquesta activitat concreta per si voleu veure quins criteris segueixen i quina importància donen a la teoria de Gardner, i també per si voleu investigar altres activitats o projectes que es realitzin en aquest centre. L'enllaç és el següent:

http://www.colegiodelsol.org/inteligencias_multiples5.php

Espero que els diferents materials us hagin interessat. M'agradaria finalitzar aquesta entrada amb unes frases que he extret del primer document que us he penjat.

Como docentes es necesario que reconozcamos la presencia de distintas inteligencias

para poder adecuar no sólo los contenidos, sino también las metodologías y estrategias de la enseñanza para poder atender a la diversidad áulica.

El educador que tiene en cuenta las capacidades y destrezas de sus alumnos no sólo enseña con equidad, sino que promueve distintas competencias como: análisis crítico, participación en actividades grupales, reflexionar sobre su propio aprendizaje...

Fins aviat!

L'assertivitat, és possible desenvolupar-la a l'escola?

L'assertivitat és un model actitudinal que porta al subjecte a perseverar fins aconseguir els seus objectius realistes i positius. Així, una persona assertiva està segura d'ella mateixa, s'expressa amb claredat, es comporta autoafirmativament i evita ser ignorada pels demés. Unes altres característiques essencials de la persona assertiva són: saber dir no, respectar els altres i tenir control emocional.

Existeixen tres tipus de models conductuals, també considerats com a models de comunicació: agressiu, passiu i assertiu. Us penjo un vídeo en el que s'expliquen aquests models conductuals i de comunicació d'una manera clara i entenedora.

Però, és possible aplicar i desenvolupar l'assertivitat a les aules amb els nens i nenes? Quines activitats podem realitzar per tal de fomentar aquest model conductual i de comunicació?

Doncs bé, he trobat un document en el que s'expliquen algunes activitats que es poden portar a terme a l'aula amb els nens i nenes. Aquestes activitats fomenten la reflexió entre els alumnes per tal que comprenguin realment què és l'assertivitat i quins són els seus avantatges. Les activitats proposades en aquest document són senzilles i no requereixen que el centre hagi de disposar de nombrosos materials, únicament necessiten l'empenta del docent per a ser realitzades correctament. El document en qüestió és el següent:

http://www.albujayra.com/revista/revista7/documentos/sandra02.pdf

Finalment, si pretenem desenvolupar l'assertivitat a l'aula i entre els nostres alumnes, és important que nosaltres mateixos la desenvolupem en els diferents contextos de la nostra vida. Per això, la nostra relació amb les famílies dels alumnes també ha d'estar basada en l'assertivitat. He trobat un vídeo que simula una entrevista entre un professor i una mare d'un alumne. En aquest vídeo podem veure les diferències entre un comportament agressiu i un comportament assertiu. Crec que aquest vídeo és força exemplificador. A més, ens fa veure el fet que no podem intentar inculcar en els nens i nenes un tipus de comportament per després no realitzar-lo amb les pròpies famílies dels alumnes.

Espero que us hagin interessat els diferents materials aportats!

Fins aviat!

Els avantatges de ser optimista =)

Enllaçant amb el tema que vam iniciar l'altre dia a classe, l'emoció, vaig trobar molt interessants alguns comentaris que va realitzar l'Ernest sobre l'optimisme i els seus avantatges, de manera que he estat cercant informació sobre aquests.

Diversos estudis han demostrat que ser optimista aporta els següents beneficis:

•  Millora la salut. Un estudi realitzat sobre estudiants de Harvard va demostrar que els joves de 25 anys que eren optimistes tenien una salut significativament millor quan arribaven als 45 i als 60 anys que els pessimistes. Uns altres estudis han relacionat el pessimisme amb índexs de mortalitat a una edat més propera, de manera que podríem afirmar que ser optimista allarga la vida. 
•  Majors triomfs. Es van analitzar els estils de diversos equips esportius i es va descobrir que els equips més optimistes creaven una sinèrgia més positiva, jugant millor que els equips pessimistes. Un altre estudi va demostrar que els nadadors pessimistes als que se'ls informava de que havien aconseguit pitjors resultats que els que realment havien aconseguit eren propensos a aconseguir pitjors marques. Els nadadors positius, en canvi, no tenien aquesta vulnerabilitat.
• Persistència. Els optimistes no es rendeixen tan fàcilment com els pesimistes, de manera que tenen més possibilitats de triomfar gràcies a la seva actitud.
• Menys estrés. Els optimistes tendeixen a experimentar menys estrés que els pessimistes. Com els optimistes creuen en les seves habilitats i en ells/es mateixos, creuen que els hi passaran coses bones. Els optimistes veuen les coses negatives com a contratemps que poden ser solucionats i veuen les coses positives com la prova de que més coses bones arribaran. Com les persones positives creuen en ells/es mateixos, també s'arrisquen més, de manera que poden aconseguir més coses positives.
• Salut emocional. En un estudi sobre pacients amb depressió es va descobrir que dotze setmanes amb teràpia cognitiva, en la qual s'intentava reconduir els processos mentals de la persona, funcionaven millor que el tractament amb fàrmacs, ja que els canvis eren més persistents. Els pacients que havien passat per aquest "tractament en optimisme" van guanyar l'habilitat de solucionar els possibles problemes/inconveniens d'una manera més efectiva.
• Augment de la longevitat. En un estudi es va demostrar que de 34 ex jugadors de bàsquet, els optimistes vivien molts més anys que els pessimistes. Altres estudis han demostrat que pacients amb càncer de mama amb una actitud positiva tenen un desenvolupament de la malaltia molt més positiu que els pessimistes.

Cal destacar que actualment li donem molta importància a les emocions, concretament a l'optimisme. Això es pot constatar en el fet que investigacions i estudis com els que han portat a afirmar aquests avantatges de l'optimisme han portat a diverses empreses a preferir treballadors optimistes en comptes de pessimistes, ja que també s'ha demostrat que els optimistes, tot i no tenir la mateixa formació que alguns treballadors pessimistes, obtenen majors resultats en vendes.

Finalment, i per enllaçar-ho amb el tema de la intel·ligència emocional, us penjo un vídeo que és un petit resum d'un documental de Redes. En aquest vídeo es parla breument de temes tractats a classe, com també tracta diversos estudis que demostren la importància d'aprendre a ser feliços.

 

Espero que us interessi.

Fins aviat!

Hipermnèsia - Podries recordar tot el que ha passat a la teva vida amb tot luxe de detalls?

L'altre dia a classe vam veure un documental sobre la persona més amnèsica del món, un home que tan sols tenia 7 segons de memòria. Doncs bé, aquest documental em va deixar una mica encuriosida, de manera que he estat buscant casos  atòpics, concretament casos contraris a aquest, és a dir, casos de persones que tenen una memòria extraordinària. Aquest tipus de memòria s'anomena Hipermnèsia.

La hipermnèsia és un fenòmen d'exaltació de la memòria, produït en un estat de trànsit i en persones amb facultats per aguditzar el psiquisme, fins a recordar amb els més precisos detalls fets i aconteixements perduts en la memòria del temps.

Una persona que pateix hipermnèsia posseeix una memòria autobiogràfica gairebé perfecta. No existeixen molts casos documentats, però els pacients amb aquesta exaltació de la memòria són capaços de recordar tots els detalls de qualsevol dia de la seva vida, encara que siguin molt insignificants, com l'hora exacta de tots els esdeveniments que han viscut. 

Un cervell normal només registra, a llarg termini, aquells esdeveniments que han resultat importants (per qualsevol raó) al seu propietari. La memòria a curt termini va essent esborrada constantment, i només uns pocs records són emmagatzemats definitivament a la memòria de llarg termini. La major part de nosaltres només podem recordar una desena de fets importants per cada any de la nostra vida, la resta només "apareix" si són estimulats per una fotografia o pel retrobament amb alguna persona o objecte relacionat. 

Aquesta síndrome, com hem esmentat anteriorment, només ha estat diagnosticada en poques persones. Algunes d'elles són una dona, de la que només es coneixen les seves inicials A. J., que va començar a recordar els dies de la seva vida amb tot detall a partir dels 12 anys. Un altre cas conegut és el de Brad Williams, un locutor de 51 anys originari de Wisconsin. Brad, a diferència d'A. J., ha viscut amb aquesta particularitat des de ben petit. Els científics del Centre de Neurobiologia de l'Aprenentatge i la Memòria de la Universitat d'Irvine (Calirfòrnia) estan estudiant el cervell de Brad Williams per comprendre com es produeix aquest fenòmen estrany. Existeix un documental titulat Unforgettable, creat per Eric Williams, el germà de Brad, en el qual es pot veure com Brad competeix amb Google contestant 20 preguntes molt concretes.

Aquí us penjo l'enllaç del trailler d'aquest documental, ja que no l'he trobat sencer. El trailler està en anglès, però es pot veure i entendre perfectament la gran memòria que té aquest home per recordar dates concretes i esdeveniments puntuals:

http://www.youtube.com/watch?v=LGWC8aUA8GA

A continuació us penjo també l'enllaç d'un vídeo sobre Rick Baron, una altra persona que pateix aquesta alteració en la memòria. Considero que el vídeo és molt interessant, ja que reflexa molt bé les característiques d'aquest tipus d'alteració. Espero que us interessi.

http://www.dailymotion.com/video/xfhqyx_hipermnesia-autobiografica-rick-baron_school

Fins aviat!

El mètode Silva de control mental

Hola a tots/es!

L'altre dia a classe, l'Ernest va esmentar un mètode anomenat mètode Silva, el qual tracta en certa manera el control mental. M'he estat informant sobre aquest mètode, així que us faré un breu resum i us explicaré en què consisteix.

El mètode Silva és un mètode creat per José Silva, un parapsicòleg que es va plantejar si es podria millorar la capacitat de l'aprenentatge a partir d'algun entrenament mental. Silva va començar a experimentar amb exercicis d'entrenament mental deduint que un grau/estat de relaxació profund permet funcionar millor la ment humana. D'aquesta manera, va buscar aquest estat (anomenat estat Alfa), com també el fet de mantenir-lo durant un cert temps. Segons ell, aquest estat condueix a millorar la memòria, combinada amb una major part de capacitat de concentració, i, en conseqüència, permet millorar el nostre Q.I.

Els exercicis a partir dels quals funciona el Mètode Silva requereixen un nivell de concentració relaxada, però conservant l'estat d'alerta en el nostre cervell. Un cop assolits aquests nivells, segons aquest mètode, el cervell arriba a funcionar de manera més eficaç.

A partir del mètode Silva, s'aprenen tècniques i recursos per a:

• Aprendre a relaxar-se.
• Controlar la tensió, l'ansietat i l'estrés.
• Dormir i descansar millor.
• Fomentar l'optimisme i augmentar la motivació.
• Crear una actitud positiva davant la vida.
• Potenciar la memòria, la concentració i la capacitat de comprensió a partir de tècniques d'estudi i examen.
• Trobar solucions als problemes amb major facilitat.
• (...)

Cal destacar, però, que existeixen nombroses crítiques sobre aquest mètode. Algunes d'aquestes afirmen que no hi ha evidències de que el cervell sigui més creatiu i més perceptiu quan ens trobem en l'estat Alfa, i per tant produïm ones Alfa. A més a més, alguns experts consideren que aquest mètode té algunes connotacions religioses, i tot i que Silva era un home religiós, els cursos que s'imparteixen en l'actualitat sobre aquest mètode no segueixen aquests aspectes religiosos.

Us adjunto l'enllaç de la pàgina web del Mètode Silva d'Espanya, per si voleu informar-vos més sobre aquest:

http://www.metodosilva.com/

Espero que us hagi interessat!

Fins aviat!

Els trastorns de la son i la narcolèpsia

Hola a tots/es!

Durant l'última classe vam estar una bona estona tractant el tema de la son, concretament les seves fases i alguns dels trastorns associats a aquesta.

Crec que aquest tema ens va interessar força a tots, per la qual cosa he estat buscant informació sobre els trastorns de la son. He trobat una pàgina web molt interessant, en la qual expliquen amb claredat els diferents problemes relacionats amb la son, com també la importància de dormir el mínim d'hores necessàries per poder afrontar correctament un nou dia, és a dir, tal i com vam dir a classe, tenir ben ajustats i equilibrats els ritmes circadiants.

La pàgina web que he trobat és la següent:

http://www.geosalud.com/Salud_Mental/trastornos_sue%F1o.htm

En aquesta pàgina web hi podem trobar informació sobre els somnis que es produeixen a la fase anomenada de moviments oculars ràpids (fase REM), en la qual el cervell està actiu i els nostres ulls es mouen ràpidament d'un costat a un altre. També se'ns explica com existeix un altre tipus de somni que no es produeix en la fase REM, en la qual el cervell està inactiu, però existeix una gran activitat corporal.

També he trobat interessant l'apartat on expliquen quantes hores hauríem de dormir. Segons aquesta pàgina web, les hores que hauríem de dormir depenen sobretot de l'edat, ja que els nadons necessiten moltes més hores de son en comparació de les persones grans, les quals necessiten menys hores de son que un adult jove.

A continuació, en aquesta pàgina web ja ens descriuen els problemes de la son que existeixen, diferenciant els problemes de la son dels adults i els problemes de la son dels infants. A més a més, ens donen consells per tal d'intentar superar els possibles problemes associats a la son.

Un dels problemes de la son que m'ha cridat més l'atenció ha estat la narcolèpsia. Aquest trastorn provoca que les persones s'adormin de manera incontrolada vàries vegades al dia. Aquestes persones no poden controlar aquests "atacs de son", per la qual cosa la seva vida està molt condicionada per aquest trastorn. A continuació us adjunto un enllaç que us permetrà visualitzar un vídeo on ens expliquen aquesta malaltia i les conseqüències que aquesta provoca a la vida de les persones que la pateixen.

http://www.youtube.com/watch?v=54hgKiYPqYY&feature=related

Espero que us hagi estat útil!

Fins aviat!

La nostra percepció visual s'ajusta a la realitat?

Tal i com hem estat comentant aquests dies a classe, la percepció no deixa de ser un procés psicològic bàsic que consisteix en la selecció, la organització i la interpretació dels estímuls externs. Per tant, els nostres sentits tenen un paper clau en el procés de la percepció.

Gràcies als nostres sentits, podem captar una petita part de la realitat. I dic una petita part perquè en moltes ocasions els nostres sentits ens poden enganyar, ja que aquests estan limitats.

A partir dels comentaris que hem estat realitzant a l'aula, m'he adonat com cadascú de nosaltres capta la realitat d'una determinada manera. O no ens ha passat alguna vegada que estàvem plenament convençuts d'una cosa i al final ha resultat ser falsa? Això és degut a que la nostra percepció no ha rebut informació necessària dels nostres sentits.

He estat buscant a la web i he trobat un petit test de percepció visual. Crec que aquest vídeo és molt interessant i alhora divertit, ja que ens permet comprovar com els nostres sentits, en moltes ocasions, ens poden enganyar, o simplement fer-nos obviar detalls importants.

Aquí us penjo l'enllaç del vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=sOZ71QscGJY

Intenteu realitzar el test que us demanen i comprovareu com la nostra percepció visual no sempre és encertada.

Cal destacar que el vídeo (el test) ha estat creat pel Departament de Transports de Londres. Quan realitzeu el test entendreu per què.

Espero que us agradi.

Fins aviat!